MITES I REALITAT SOBRE EL SUÏCIDI

El suïcidi és un tema tabú. Un acte que resulta incomprensible i que ha estat ocult de forma constant al llarg de la història. Amb el temps s’han establert una sèrie de mites que retroalimenten aquest tabú, afavoreixen
l’immovilisme i  dificulten la prevenció.         

Els intents de suïcidi són per cridar l'atenció. 
Els intents de suïcidi són una manifestació de la desesperació i del patiment de la persona.
 
La persona que realment vol acabar amb la seva vida, no avisa. 
9 de cada 10 persones manifesten la seva intenció.    

Les persones que es suïciden són covardes o valentes
La persona que es suïcida no és ni valenta ni covarda sinó que es troba vinculada a un alt grau de patiment i no veu una altra sortida. 

El que es suïcida pateix un trastorn mental. 
Els trastorns mentals són un important factor de risc però no totes les persones que es suïciden pateixen una patologia mental. 

El suïcidi no es pot prevenir. 
Existeixen símptomes definits i la majoria de persones expressen les seves intencions. Per tant, la conducta suïcida es pot prevenir. 

Els mitjans de comunicació no han de parlar sobre el suïcidi per evitar “l’efecte d’imitació” o “efecte Werther”.
La publicació d'informació és necessària i contribueix en la prevenció del suïcidi. Aquesta informació però ha de ser transmesa de forma responsable i adequada. 

logo-negativo-salud-mental_edited.png