El dol és un procés universal que tota persona experimenta quan s’enfronta a la mort d’una persona estimada. Es tracta doncs, d’una experiència humana que sorgeix com a reacció al sentiment de pèrdua i que condueix a la necessitat d’adaptar-se a una nova situació, en la que la persona ja no hi és.

​

El procés de dol per suïcidi té unes característiques molt específiques que el diferencien d’altres tipus de dol. Es tracta d’un dol en el que la persona es pregunta amb més freqüència el per què de la mort, experimenta un estat de shock més intens i prolongat així com majors nivells de culpa i vergonya, per la qual cosa es pot produir un major aïllament social. 

​

"El dol és un procés, no un estat"

​

​

​

​

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

PER QUÈ?

​

Quan una persona estimada es suïcida, trobar un sentit al que ha passat o entendre els motius que l’han conduït a treure’s la vida, es converteix en la principal preocupació per a la majoria de persones en dol, fins i tot quan la persona havia expressat pensaments de mort.

​

​

SHOCK 

 

La primera reacció després de la noticia de la mort d’un ésser estimat és d’incredulitat i confusió, es perd la capacitat de reacció, dificultant així la connexió amb la realitat. A aquest estat se’l denomina estat de shock.

 

En el dol per suïcidi aquest estat pot prolongar-se durant mesos i inclús passat el primer any de la pèrdua. La persona és conscient del que ha passat a nivell racional, però emocionalment és incapaç d’assimilar-ho, es troba anestesiada emocionalment.

​

​

​

 

 

 

 

 

 

 

 

 

CULPA 

​

El suïcidi, al ser una mort causada per un mateix, provoca en l’entorn més pròxim un fort sentiment de culpabilitat. Aquesta culpa pot aparèixer per diverses raons:

​​

Culpa perquè no hem sigut capaços de veure el patiment de l’altre.

​​

Culpa perquè no hem pogut evitar aquest desenllaç.

​​

Culpa per sentir-nos millor quan avancem en el nostre procés de dol.

​​

Culpa per sentir-nos alliberats: aquest tipus de culpa apareix en situacions de llarg patiment, per exemple, quan s’han donat intents de suïcidi repetits, malalties mentals greus, enfrontaments constants...

 

​

VERGONYA, ESTIGMA I AÏLLAMENT 

 

El sentiment de vergonya que es viu en el dol per suïcidi té a veure amb la mirada de l’altre, una mirada que es troba subjecta a l’estigma social que rodeja la mort per suïcidi. Els supervivents ens sentim en moltes ocasions jutjats pels altres, ens sentim senyalats com a les persones que no hem pogut evitar la mort del nostre ésser estimat.

 

L’estigma social que envolta al suïcidi és una de les característiques més diferenciadores respecte a altres dols. Sovint sentim que no podem parlar del nostre ésser estimat o del nostre dolor amb els altres, ens sentim jutjats, avergonyits i, en molts casos, fins i tot optem per mantenir en secret la verdadera causa de la mort de la nostra persona estimada.